dijous, 15 d’abril del 2010

Preparant Sant Jordi...

Bona manera de contar la història d'aquest cavaller, que s'ha convertit en símbol de catalanitat i d'estimació a la lectura, i això ja ens va bé!

Cançó del cavaller Sant Jordi: preparant el 23 d'abril



Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.

4 comentaris:

Antònia ha dit...

Que passeu un bon dia de Sant Jordi!

Antoni Martiáñez ha dit...

No coneixia aquest poema. M'ha agradat molt. Us en reproduesc un de Josep Maria de Segarra que no sé si us sonarà, però que a mi m'encanta. Aquí el teniu:

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncier tots els dracs del món.

Joan Lladonet ha dit...

És millor véncer amb una rosa que amb una espasa, però el que més desig és que es pugui vèncer amb un llibre, amb dos, amb tres, o amb els que siguin. Aprofitau el dia del llibre per fer-vos amics del millor company.

CAL de Llevant ha dit...

Aquí al Centre d'Autoaprenentatge de català estam preparant la diada de Sant Jordi. Cada any per Sant Jordi regalam un punt de llibre amb un poema per felicitar els nostres usuaris.

Penjarem el punt de llibre al nostre bloc si el voleu mirar!

Feliç diada!
Eva Maria Guasp